Comunicat de l’Assemblea de Professorat Reclamant de la UB (31 gener 2014)

Recentment, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de les dues reclamacions  col·lectives del professorat (27-VII i 13-IX-2013) i de la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya (5-XII-2013) que des de l’Assemblea de Professorat Reclamant de la UB (https://professoratreclamantub.wordpress.com/) i amb el suport ja des del primer moment de la Coordinadora Obrera Sindical de la UB (http://cosub.wordpress.com/) hem interposat per denunciar la nostra situació d’extrema precarietat i exigir la dignificació de condicions laborals amb què som contractats. Al cap de sis mesos d’haver presentat la primera reclamació per registre, i quatre mesos després d’haver presentat una segona reclamació i d’haver sol·licitat amb entrada pel registre de la UB una entrevista amb el rector Dídac Ramírez, l’única resposta que hem obtingut per part de la Universitat de Barcelona ha estat el menyspreu en forma de silenci.

La primera i única vegada en què la Universitat de Barcelona s’ha pronunciat de forma pública o privada sobre aquest conflicte amb els seus treballadors ha estat a través dels mitjans de comunicació, cosa que diu molt sobre les idees de “transparència” i “diàleg” que practica l’actual equip rectoral. A més, l’argumentari que la UB ha desplegat davant dels mitjans de comunicació es caracteritza per esquivar l’arrel del problema i tirar pilotes fora fent servir mitges veritats, com podreu comprovar als enllaços següents, que són les fonts a partir de les quals citarem a partir d’ara:

•  Europa Press: http://www.europapress.cat/societat/noticia-professors-associats-ub-porten-sindic-greuges-seva-extrema-precarietat-laboral-20140125165334.html

• El Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/711750-els-professors-de-la-ub-denuncien-una-precarietat-extrema.html

• Blog d’Enric Canela, vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona i membre del patronat de la Fundació Bosch i Gimpera: http://www.enriccanela.cat/index.php/2014/01/25/el-problema-del-professorat-associat/).

Per tant, des de l’Assemblea de Professorat Reclamant de la UB aclarirem els punts següents:

A) Resulta completament insostenible l’argument que nega la responsabilitat de la UB en la creació d’una bossa enorme de professorat precari dient que “si la proporció ha pujat, no és per voluntat sinó per efecte de la taxa de reposició del màxim del 10% obligada des del 2012″. Això no se sosté, pequè la proporció de professorat associat en condicions d’extrema precarietat laboral ja era altíssima abans de l’entrada en vigor de la taxa de reposició l’any 2012. A la Memòria del curs acadèmic 2010-11, quan encara no havia entrat en vigor la taxa de reposició (http://www.publicacions.ub.edu/release/memoriaUB1011_cat.pdf), el nombre de professorat associat era de 1.905 associats (479 dels quals eren associats mèdics), xifra que suposava un 36% del total de 5.247 professors de la UB (p. 16). A la Memòria més recent, corresponent al curs acadèmic 2012-13 (http://www.ub.edu/gtr/publicacions/mem1213/ca/mem1213/docencia/PDI/Professorat%20per%20centre%20i%20categoria.html) hi consten 2.092 associats (471 dels quals, associats mèdics), un 39% del total de 5.312 professors de la UB. Certament s’ha produït un augment, però només d’un 36% a un 39%, i en el qual cal incloure tots aquell professorat lector terminal que no ha estat llençat al carrer sinó recontractat com a associat. Aquest percentatge altíssim de professorat associat precari ve de lluny: el document UB en xifres corresponent al curs acadèmic 2005-06 informa que el percentatge de professors associats a la UB ja era llavors un 31% del total de 4.548 professors (http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/1161/7/UBenxifres2006.pdf). La precarització del personal docent i investigador no és producte de la crisi ni d’imposicions de Madrid, sinó que és una tendència sostinguda i creixent que ve de lluny i que respon a la lògica del model d’universitat-empresa arofundit des del procés de Bolonya. La UB haurà de demostrar amb fets, i no paraules, que “és fals que la UB tingui un model amb un 50% de Personal Docent i Investigador fix i la resta de temporal”. Fa temps que tot sembla indicar el contrari.

B) És tan cert que “tots els associats tenen l’obligació de tenir una ocupació fora de la universitat” com que la Universitat de Barcelona ha ignorat durant molts anys d’una manera conscient i fraudulenta aquest requisit per tal de contractar molts investigadors amb vocació de fer carrera acadèmica mitjançant una figura contractual no adequada. Cal recordar que la figura  de “professor associat” fa referència, segons l’article 50 de la Llei 1/2003 d’universitats de Catalunya, a “especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir llur activitat professional fora de la universitat”. Es va crear  per apropar l’expertesa d’aquests professionals a la universitat, a canvi d’unes hores de docència i un salari simbòlic. Es tracta d’un tipus de contracte temporal a temps parcial que es renova cada any o semestre. A la pràctica, però, trobem des d’associats que sí que s’ajusten a aquests requisits fins a professors/es que sovint no tenen cap altra font d’ingressos, passant per aquells que tenen contractes precaris dins del món universitari com a investigadors o PAS i d’altres que tenen una feina fora de la universitat sense que aquesta tingui res a veure amb el seu àmbit d’expertesa acadèmic. I una bona part sovint fan recerca, malgrat que la universitat no ho vulgui reconèixer. De fet, l’eliminació recent per part del vicerectorat de professorat de la possibilitat d’accedir al PDA propi des de la intranet de la UB per a tot el col·lectiu de professorat associat respon a la voluntat d’invisibilitzar aquesta realitat innegable.

C) És absolutament fals que la causa de la precarietat del professorat associat sigui el context de crisi econòmica, com es desprèn de la notícia publicada a Europa Press: “[Fonts de la UB] han manifestat que la precarietat dels treballadors públics es manifesta des del 2011 amb mesures com l’eliminació de la paga doble: “Els associats s’han vist perjudicats també per aquest difícil context econòmic.” L’eliminació de la paga doble és tan sols l’últim greuge d’una llarga història de precarització gradual que respon al model neoliberal d’universitat-empresa. Un exemple claríssim és el sou del professorat associat, que s’ha mantingut en xifres miserables des de fa molts anys. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (http://www.ine.es/varipc/), entre el 2007 i el 2013 l’IPC s’ha incrementat a Catalunya un 18,4%, mentre que en aquest mateix període el sou del professorat associat ha augmentat només un 2,56% (11,58 euros): això implica una pèrdua de poder adquisitiu del professorat associat de més d’un 15% als últims 7 anys. Es tracta d’ una xifra molt minsa, la qual cosa es veu agreujada pel fet que el sou de partida ja era baixíssim.

D) No és cert que la UB no pugui fer res amb relació a la situació del professorat associat, tal com afirma el vicerector de Política Científica Enric Canela. En primer lloc, la UB pot escoltar les demandes de la comunitat universitària per trobar solucions conjuntes, cosa que en el cas del professorat associat no ha fet en cap moment. En segon lloc, pot explorar diferents vies, des de l’ús de diverses categories contractuals fins la negociació, pressió i, si s’escau, desobediència a la Secretaria d’Universitats de la Generalitat i el Ministeri d’Educació estatal. El vicerector Canela opina que “si no s’augmenten els pressupostos no es podrà solucionar gairebé res”, però oblida que quan la UB ha comptat amb pressupostos més abundants durant tota la passada dècada no ha fet res per capgirar la tendència de precarització del professorat temporal, tot el contrari. No es tracta només de la taxa de reposició ni de les retallades de pressupostos, sinó sobretot de prioritats i de voluntat política a l’hora de dissenyar la política de personal i elaborar uns pressupostos que prioritzin la dignitat dels treballadors i la qualitat de la docència.

Si la postura de l’equip rectoral és que “no tenim eines legals ni econòmiques per solucionar això”, el millor que poden fer és dimitir. És senzillament una qüestió de vergonya i dignitat. Si poden seguir al seu càrrec un segon més sense actuar per dignificar les miserables condicions laborals dels seus treballadors ni garantir l’accés universal a l’educació oposant-se enèrgicament i amb fets a la pujada dels preus de les matrícules per als estudiants, és que o bé són partíceps de l’actual sistema d’explotació o bé, en el millor dels casos, uns oportunistes. No cal oblidar que del que en realitat estem parlant és de la possibilitat d’accedir a una educació universitària, de la qualitat de la docència, de poder arribar a final de mes, de la incertesa de no saber què passarà en el futur, de l’angoixa de quedar-se sense feina. No cal oblidar que, en definitiva, estem parlant de vides humanes.

Per tot això instem a l’equip rectoral a rectificar, asseure’s a escoltar les nostres justes demandes i començar a treballar immediatament per abolir l’explotació laboral a la Universitat de Barcelona.

Barcelona, 31 de gener de 2014

Assemblea de Professorat Reclamant de la Universitat de Barcelona

Advertisements

Etiquetes: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: