Tag Archive | Barcelona

ENTRADA A REGISTRE DE LA RECLAMACIÓ COL·LECTIVA DEL PROFESSORAT ASSOCIAT DE LA UB

Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

Avui, 17 de juliol del 2013, un grup de persones que formem part del professorat associat de la UB hem entregat al registre de la nostra universitat una reclamació per denunciar la situació fraudulenta i indigna en què es contracta cada any el professorat associat. Aquesta es la culminació d’un procés que es va iniciar fa uns mesos, per iniciativa de la COS UB, d’elaboració de la reclamació i recollida de signatures. Creiem que això es un primer pas en la defensa dels nostres llocs de treball (no dels que tenim ara, sinó d’uns llocs de treball dignes) i de la universitat pública (no de la que tenim ara, sinó d’una universitat publica de debò).

Ahir alguns de nosaltres vam rebre la notícia que el rectorat no té la intenció de renovar els nostres contractes al curs vinent, i es previsible que als dies que vénen en coneguem més i més casos. No ens ha d’estranyar: el juliol es un mes propici per a aquest tipus d’intervenció, amb la universitat buida i la gent amb poca capacitat de reacció. I no ens ha d’estranyar, sobretot, perquè fa molt temps que venim sentint que el nostre precari col·lectiu, el de els professors i professores associades, és al punt de mira dels gestors universitaris: ens han utilitzat, a preu de ganga, quan hem fet falta. I ens faran fora quan els molestem.

Us anunciem que avui mateix obrim un segon procés de reclamació per a la gent nova que el vulgueu signar (cal omplir els arxius enviats a l’abril, o bé contactar amb gent de l’assemblea de professorat reclamant o amb la COS UB (ub@sindicatcos.cat o cos-ub@ub.edu). Era important que la reclamació es presentés ja, sense esperar més. Però estem segurs que ara que es comencen a descobrir les cartes, més associades  participaran en aquesta acció. Ens hauria agradat que el nostre comitè d’empresa s’hagués afegit a la primera iniciativa: això hauria garantit un major suport per part dels afectats. Demanem una altra vegada el suport del Comitè d’empresa del PDI-laboral UB i de tots els sindicats, a aquest nou procés.

Remarquem que aquesta no pot ser, tampoc, l’única acció: a alguns i algunes associades solament els queden un parell de mesos per poder denunciar la seva situació com a treballadors de la UB. Però encara que no siguis un d’ells i pensis que el teu lloc està garantit, el treball dels associats i la universitat pública estan amenaçades: no ens podem quedar quiets.

Demanem igualment el suport de les nostres companyes i companys dels departaments, professors i professores amb contractes temporals o funcionaris. La vostra solidaritat és essencial en aquests moments.

     Assemblea de Professorat Associat Reclamant

Barcelona, 17 de juliol del 2013   

Petició d’entrevista amb el Sr. Rector Dídac Ramírez

L’assemblea de professorat associat reclamant de la UB ha entrat a registre, avui dilluns 29 de juliol, una petició d’entrevista urgent amb el rector, el Sr. Dídac Ramírez, per manifestar-li la situació angoixant en què es troba davant la possibilitat de no renovació del contracte, i en cas que es renovi, per l’extrema precarietat laboral en que està immergit i l’actual manca de vies d’estabilització i dignificació contractual. Amb la petició d’entrevista es pretén establir una via de diàleg permanent que ajudi a articular solucions respecte als greuges que pateix quotidianament el col·lectiu de professorat associat, uns greuges que cal entendre com una petita part de tot el procés de desmantellament de la Universitat pública.

La petició d’entrevista és el segon pas que emprèn l’Assemblea, després que junt amb la secció sindical la Coordinadora Obrera Sindical de la UB (amb l’assessorament dels seus advocats), vapresentar a mitjans de juliol una reclamació col·lectiva signada per 53 professores i professors associats de la UB, que pretenia denunciar la situació de frau de llei en què es van fer els contractes com a docents i investigadors, amb l’objectiu de pressionar l’equip rectoral per negociar un canvi i millora substancial en les condicions laborals i per demanar-los que defensin el model d’universitat pública.

L’assemblea de professorat associat reclamant i el sindicat COS UB esperen que el Comitè d’Empresa de professorat temporal de la UB doni suport a tot aquest procés de reclamació col·lectiva com a mesura de diàleg. De fet, ja s’ha reobert un nou període de recollida de signatures per presentar una nova reclamació col·lectiva el 13 de setembre. La Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ja ha manifestat públicament el seu suport i adhesió a la iniciativa:

( http://reconstruimlapublica.wordpress.com/2013/07/11/suport-a-la-reclamacio-col-lectiva-del-professorat-associat-de-la-ub-per-part-de-la-pudup/ ).

És important, sobretot en moments com els actuals en què el Comitè d’Empresa s’està reunint amb el vicerector de professorat, el Dr. Manuel Viladevall, per discutir el futur de cadascun dels treballadorslaborals de la UB, de manera individual professor per professor, cercar vies de negociació i de pressió col·lectives que ajudin a crear teixit social i que qüestionin el discurs de l’actual equip rectoral que pretén justificar les no renovacions –a nosaltres ens agrada més qualificar-los d’acomiadaments encoberts– per la manca de necessitat docent, sense especificar com es calcula aquesta necessitat ni quins paràmetres s’usen en els càlculs, sense esmentar la qualitat dels ensenyaments i amb una total opacitat vers les polítiques que estan dissenyant, sobretot a mitjà i llarg termini per a la institució sobre la base d’uns criteris purament economicistes que, a més, estan expulsant les classes populars de la Universitat i generant un lumpen professorat que ha de treballar en condicions indignes.

Cal recordar que el professorat associat és una figura laboral present en totes les universitats catalanes i de l’estat espanyol, que va ser creada en un principi per connectar el món laboral amb el coneixement acadèmic. Els associats i associades havien de ser contractats entre professionals de reconeguda competència fora de l’àmbit universitari, per tal de contribuir amb la seva expertesa i d’una manera puntual a l’excel·lència educativa.

A la pràctica, aquesta contractació ha estat la drecera fraudulenta per cobrir necessitats estructurals de docència, gestió i recerca a un baix cost: infravaloració de la jornada laboral reconeguda (per sota de la mitja jornada i sempre inferior a les hores reals que el professorat hi dedica), assumpció de tasques i responsabilitats d’altres tipus de figures laborals no previstes al seu contracte, salaris de com a màxim 500 euros en què no se’ns remunera la recerca, i esdevenir indefinidament temporals, ja que els contractes es van renovant anualment (amb la possibilitat que no es renovin). El professorat associat viu, doncs, en la precarietat més absoluta.

Aquesta situació a la Universitat és d’enquistament, és a dir, no surten places de professorat titular (funcionaris) i les jubilacions dels funcionaris es cobreixen amb professorat associat temporal i precari, que cada vegada assumeix més tasques estructurals, sense la possibilitat real d’estabilitzar-se laboralment. Per tant, s’ha creat un tap que impedeix l’accés a la carrera acadèmica via estabilització i no assegura el relleu generacional del professorat. Això suposa, en realitat, fer passes vers la desaparició de la universitat pública –depenent de les decisions que es prenguin pot ser un procés ràpid, sobretot si tenim en compte l’augment del preu de les matrícules, que ha causat un descens del nombre d’alumnat, possibles acomiadaments de professors temporals, fusió de departaments i/o facultats, retirada de l’oferta de màsters, graus, postgraus, grups, etc.–, i, per tant, el dret a accedir a una educació pública i de qualitat queda cada vegada menys garantit.

La reclamació col·lectiva del professorat associat i la petició de diàleg amb l’equip rectoral, inèdita en dècades a la UB, implica un primer pas per demanar a l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona que es planti davant el procés de privatització de la universitat i que defensi activament un model públic d’educació superior: com recull la seva normativa i la nostra constitució, aquesta és la seva obligació, a més de vetllar pels drets dels seus treballadors i estudiants i garantir la condició pública de la universitat a la nostra societat. En cas que el diàleg amb l’equip de govern no sigui possible, l’assemblea de professorat associat reclamant espera que, juntament amb comitè d’empresa, sindicats, resta de personal docent, d’administració i serveis i alumnat, perseverarà en les accions de mobilització i denúncia necessàries per reeixir en una solució racional i justa d’aquesta situació.

Assemblea de Professorat Associat Reclamant de la Universitat de Barcelona

Barcelona, 29 de juliol del 2013

________________________________________________________________________________________________________________

%d bloggers like this: