APR dóna suport al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya UB

Benvolguts companys i companyes:

 

Estem comprovant sense sorprendre’ns que el curs s’inicia sense normalitat. La situació en què es troba el professorat del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de Barcelona mostra una vegada més la manca d’una poliítica de professorat sòlida i definida per fer front a la realitat de les aules. Observem de nou més com la temporalitat dels contractes afecta la vida de moltes persones i la normalitat de la docència (no renovar un contracte implica que un o diversos grups d’alumnes es queden sense professorat) i la falta de places trunca la carrera acadèmica que s’inicia, en la majoria dels casos, a través de figures no reconegudes i per tant, no remunerades com la figura d’associat. No es tracta, només, de començar les classes uns dies més tard (en qualsevol cas un fet molt greu per la falta de seriosutat i compromís amb l’alumnat que ha pagat una matrícula desorbitada per rebre aquestes classes), sinó que la UB està disposada a negar la renovació de professorat i aturar la docència al·legant problemes econòmics sense donar-hi cap altra solució.

Universitat espanyola: no és exel·lència, és precarietat (El Diari de l’ Educació 3/3/2014)

 

Rafael Escudero: Universitat espanyola: no és exel·lència, és precarietat

(El Diari de l’ Educació 3/3/2014)

Lluny d’aconseguir la tan anhelada excel·lència, les polítiques de contractació que segueixen avui en gran part de les universitats públiques són garantia de precarització i control ideològic del professorat.

Excel·lència és la paraula últimament més escoltada en els rectorats de les universitats públiques espanyoles. Precarietat és la realitat tristament soferta en els seus campus pel seu personal, tant d’administració i serveis (PAS) com docent i investigador (PDI). Encara que pugui semblar estrany, els dos conceptes tenen relació, a causa fonamentalment de la forma com s’interpreta el concepte “excel·lència” pels responsables universitaris.

Entrada per REgsitre de REclamació Col·lectiva del Professorat Associat de la UB

Benvolgudes companyes, benvolguts companys, Avui, 17 de juliol del 2013, un grup de persones que formem part del professorat associat de la UB hem entregat al registre de la nostra universitat una reclamació per denunciar la situació fraudulenta i indigna en què es contracta cada any el professorat associat. Aquesta es la culminació d’un procés que es va iniciar fa uns mesos, per iniciativa de la COS UB, d’elaboració de la reclamació i recollida de signatures. Creiem que això es un primer pas en la defensa dels nostres llocs de treball (no dels que tenim ara, sinó d’uns llocs de treball dignes) i de la universitat pública (no de la que tenim ara, sinó d’una universitat publica de debò).

Ahir alguns de nosaltres vam rebre la notícia que el rectorat no té la intenció de renovar els nostres contractes al curs vinent, i es previsible que als dies que vénen en coneguem més i més casos. No ens ha d’estranyar: el juliol es un mes propici per a aquest tipus d’intervenció, amb la universitat buida i la gent amb poca capacitat de reacció. I no ens ha d’estranyar, sobretot, perquè fa molt temps que venim sentint que el nostre precari col·lectiu, el de els professors i professores associades, és al punt de mira dels gestors universitaris: ens han utilitzat, a preu de ganga, quan hem fet falta. I ens faran fora quan els molestem.

Us anunciem que avui mateix obrim un segon procés de reclamació per a la gent nova que el vulgueu signar (cal omplir els arxius enviats a l’abril, o bé contactar amb gent de l’assemblea de professorat reclamant o amb la COS UB (ub@sindicatcos.cat o cos-ub@ub.edu). Era important que la reclamació es presentés ja, sense esperar més. Però estem segurs que ara que es comencen a descobrir les cartes, més associades participaran en aquesta acció. Ens hauria agradat que el nostre comitè d’empresa s’hagués afegit a la primera iniciativa: això hauria garantit un major suport per part dels afectats. Demanem una altra vegada el suport del Comitè d’empresa del PDI-laboral UB i de tots els sindicats, a aquest nou procés.

Remarquem que aquesta no pot ser, tampoc, l’única acció: a alguns i algunes associades solament els queden un parell de mesos per poder denunciar la seva situació com a treballadors de la UB. Però encara que no siguis un d’ells i pensis que el teu lloc està garantit, el treball dels associats i la universitat pública estan amenaçades: no ens podem quedar quiets.

Demanem igualment el suport de les nostres companyes i companys dels departaments, professors i professores amb contractes temporals o funcionaris. La vostra solidaritat és essencial en aquests moments.

Assemblea de Professorat Associat Reclamant

Barcelona, 17 de juliol del 2013